Hola Martí,
Si estàs llegint això és que ja tens l'edat suficient per poder-ho fer sense l'ajuda de ningú. Tot el que hem estat escribint en aquest blog s'ha fet des del més profund amor cap a tu, i encara que no et coneixem, sabem que quan tu llegeixis tot això ja no ens podrem desdir d'aquestes paraules. Aquestes paraules, més certeres que mai et resultaran evidents.
De totes maneres aquest recorregut que vam començar les teves mares soles, està a punt d'arribar al seu fi, moment en què tu t'uniràs a les nostres vides de manera casi indisoluble. Així serà com començarem tots tres el nou camí cap el coneixement, l'amor, la felicitat, l'altruisme d'una mare cap un fill i a la inversa.
Nosaltres ja hem començat a construir les bases, però tu també hauràs de col·laborar.
És probable que al llarg del camí trobis obstacles, fins i tot pots trobar-te que hi haurà qui intentarà tirar per terra allò que tu creies, però pensa que el món és pels valents, pels somniadors, pels qui volen el millor.
Nosaltres t'ajudarem a aixecar-te cada vegada que caiguis o t'empenyin, et donarem les eines perque facis d'aquest món un lloc millor on poder viure en pau i sense haver de trair els teus pensaments, desitjos, ideals...
Fill meu, quan dic que ets l'home de la meva vida no és una simple frase, és un fet, una realitat. Ets la persona en la que projecto tots els meus somnis, aquests ideals dels que et parlo i sí, també desitjos.
Desitjo poder omplir tots els racons del teu cor d'amor i poder-te donar tota la felicitat que cap en una il·lusió.


4 comentarios:
Martí, has escollit molt bé les teves mares.
Quina sort de família. Gràcies per compartir sentiments tan íntims i fer-nos partícips d'ells.
Una abraçada colorida per al Martí i per a les seves mares, clar que sí.
MEKA...ME PIERDO CHICAS...AMI SACANDOME DEL CASTELLANO...ME MATAIS!
yo también le digo al coco que es el homabre de mi vida jajajja
Buenas madres le ha tocado a Martí!!
Besotes
Que boniic! Em faràs ploraar!
Que bé! Crec que es una bona idea escriure i poder-li donar al Martí quan sigui gran, així podrá saber el que este passant, el que sentiu i no se.... es realment bonic! :D
Una abraçada forta a tota la family jejeje!
Laia.
Publicar un comentario en la entrada